Primera sessió.

LES COMPETÈNCIES DEL PERSONAL FORMADOR
Mari Pau González, Neus Sanmartí

La formació pot ser un motor de canvi que faci moure, que creï dubtes, que creï reptes... que no deixi indiferent.

De la conferència d’avui ressaltaria les idees següents:

Ø  En general es parla de la formació com un procés, a partir del qual una persona augmenta i adequa els seus coneixements, habilitats i actituds a les necessitats de la professió que exerceix.  La persona formadora promou aquest procés, a partir de planificar experiències que ajudin a qui es forma a reflexionar i a innovar, fonamentant els possibles canvis en un coneixement actualitzat, teòric i pràctic, sobre la professió.

Ø  Si l’activitat de formació no repercuteix en l’alumnat, difícilment tindrà sentit, i una de les condicions és que promogui la creació d’una identitat professional que només es pot desenvolupar en el marc d’una comunitat.

Ø  Ensenyar és un art, és un ciència, és una tecnologia i és una ideologia. Per tant, la formació ha d’abastar tots aquests camps i, a més, interrelacionant-los.

Ø  La reflexió sobre el com, a la metodologia,  ens porta a aprofundir en la necessària relació entre teoria-pràctica, entre emoció i raó, entre la reproducció i la producció, etc.

Ø  La formació, com a activitat que és, perquè sigui eficaç cal que incorpori un bon sistema d’avaluació-regulació, que possibiliti identificar resultats, valorar-los i analitzar possibles raons que els expliquin, i prendre decisions per regular tant el què com el com (i fins i tot, les seves finalitats).

Ø  En el nostre cas, ser competent com a formador demana ser capaç de respondre a les demandes complexes que sorgeixen de la pràctica d’aula a partir d’activitats planificades amb aquesta finalitat. Exigeix la combinació d’una àmplia varietat de sabers per millorar la qualitat de l’acció docent orientada a aconseguir un millor desenvolupament de l’alumnat, en tots els camps de la persona.