Conduir i dinamitzar grups
Carles Parellada
Carles Parellada
La sessió amb en Carles ha estat peculiar. Les seves afirmacions i propostes per afrontar els processos d’ensenyament-aprenentatge, amb una òptica molt diferent del que hem sentit fins ara, han produït cert desconcert entre el grup. A vegades semblava contradir-se, a vegades semblava no donar resposta a les qüestions plantejades.
Només val el sí?
Tots els camins són vàlids?
Si tots els camins són vàlids, com prenem una decisió?
Tot i això, em quedo amb la idea de la Nova Mirada.
I recullo algunes de les seves frases:
- No hi ha aprenentatge sense misteri
- El formador no es bo pel que sap sinó per saber gestionar el claustre cap allò que sap- La resistència cap al docent no és res personal, sempre hi ha raons ocultes.
Quan en una formació la gent posa pals a les rodes, hem de pensar que no es res personal, s'ha de mirar amb
bons ulls i preguntar-se perquè ho fa.
- Cal que el docent tingui una nova mirada sobre l’alumne per copsar les seves necessitats. Aquesta mirada pot
canviar la realitat. Sempre hem de mirar amb bons ulls, amb esperança.
- A l'escola no hem d'ensenyar, ni reproduir models sinó que oferir eines perquè els alumnes les utilitzin de
- A l'escola no hem d'ensenyar, ni reproduir models sinó que oferir eines perquè els alumnes les utilitzin de
manera creativa.
- El formador ha d’aconseguir que totes les persones del grup brillin.
- És impossible un bon resultat per a tothom.
- S’aprèn amb la disponibilitat per aprendre i la disponibilitat existeix si hi ha emoció.
- S’aprèn amb la disponibilitat per aprendre i la disponibilitat existeix si hi ha emoció.
- El formador s'ha de convertir en observador d'ell mateix. Això permet reflexionar sobre les dinàmiques.
- El formador s’ha d’autoregular in situ gràcies al seu propi “tercer ull” que hauria de permetre veure en
perspectiva l’escena global del camp d’aprenentatge.
- Un grup humà en el fons és un sistema, i el formador ha de ser un gestor dels sistemes. En els sistemes només
funciona el SÍ. Totes les persones formen part d'un sistema i tenen dret a la pertinença, a que les interaccions
siguin equilibrades i a la ubicació. Quan s’aplica la teoria de sistemes a les dinàmiques de grups, es revelen amb certa claredat algunes relacions
invisibles entre els components del grup. Algunes d’aquestes relacions poden inestabilitzar tot el sistema. Per
què el sistema complex que es crea sigui estable, els elements han de tenir sentiments de pertinença, han
d’estar correctament ubicats i les interaccions amb els altres membres han de ser equilibrades
- Tan sols un cor agraït pot aprendre.
- En la teoria de la comunicació humana, els formadors són filtres emocionals.- Per promoure canvis, el docent ha de tenir permisos interns propis per fer aquests canvis. Els tenim?
- Les interaccions han de ser equilibrades i triangulades pel formador.
- Per encarar un conflicte que té les seves arrels en una problemàtica profunda, HEM D’ENFOCAR EL PROBLEMA
que aflora a la superfície, acceptant que damunt els orígens de fons no hi podem actuar.
- Cadascú té una ubicació i no es pot opinar del que no et toca.
- Només existeix el sí; així són les coses i així són perfectes.




